APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #37
MARRAIXA DE NÚVIA

MARRAIXA DE NÚVIA
C.1920
Terrisseria dels Nomdedéu. Decorada per Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949)
Museu de Ceràmica de l’Alcora. MCA-4108. Donació Antonio Nomdedéu Medina

Pisa decorada i terrissa són dues branques d’un mateix arbre: la ceràmica. És per això que són prou habituals les interrelacions entre ambdues especialitats. Podem mencionar el fet de que, al principi de la Reial Fàbrica, molts fills de terrissers i ollers entraren a treballar a la Reial Fàbrica amb la categoria d’aprenents. També cal destacar que, cap a la dècada de 1770 començaren a aparèixer a l’Alcora les famoses “fabriquetes”, algunes de caràcter familiar i constituïdes per un terrisser/oller, que aportava la infraestructura (el forn, principalment) i un pintor de la Reial Fàbrica, que aportava els coneixements específics per fabricar i decorar pisa. Són els casos de les “fabriquetes” de Nadal Nebot (pintor) i Josep Carot (el seu sogre, oller), o la de Joaquín Ten (oller) i Mariano Causada (pintor). Durant la primera meitat del segle XIX alguns terrissers es reconvertiran en fabricants de pisa, però també en tractants (comerciants), com per exemple els Latorre, terrissers i ollers als segles XVIII i XIX, i també tractants des de mitjan segle XIX fins el primer terç del segle XX.

Per il·lustrar aquesta relació entre terrissa i pisa volem centrar-nos en la figura d’un personatge que aglutina una bona part d’aquests vincles: Cristóbal Álbaro Aicart, pertanyent a una de les estirps més conegudes i citades d’operaris de la Reial Fàbrica, que entre altres avantpassats compta amb Vicente Álbaro Ferrando (enviat pel Xè comte d’Aranda a París entre 1786 i 1789, junt a Cristóbal Pastor, “para instruirse ambos en el ramo de la porcelana y otras Calidades”) o el seu fill Pascual Álbaro Vilar, que arribà al càrrec de mestre de “Pintura, Estampado y Composiciones” a la Reial Fàbrica, tal com resa la seua làpida, conservada al nostre Museu.

Doncs bé, Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949) és l’últim Álbaro de la Reial Fàbrica. És besnet de Pascual Álbaro Vilar (1772-1849) i rebesnet de Vicente Álbaro Ferrando (1751-1827). Com a curiositat, dir que és besnet també de Marcelo Aicart Huguet (1780-1848) i besnebot de Miquel Aicart Masó (1812-1878), els terrissers especialitzats en gerres d’oli de gran format, protagonistes del capítol 14 de l’”Apunts de Patrimoni contra el confinament”.

A la Fàbrica Gran, a l’època en què era propietat de Cristóbal Aicart Moya, Cristóbal Álbaro s’especialitzà en unes botelles molt característiques, de peu alt, panxa globular, coll cilíndric (generalment d’un roig fort) i boca atulipada, decorades amb un motiu composat per una sanefa d’acants amb una gerra amb flors a la part central i dos ocells encarats als costats. Solien portar llegenda de propietat, perquè eren peces per encàrrec, normalment regals per a les núvies. Aquest tipus de botelles començà a elaborar-se a l’època dels Girona, a la segona meitat del segle XIX, com demostra un fragment de panxa amb una llegenda parcial, localitzada en el testa de Baix la Vila que va deixar al descobert una tronada a principis d’any, i que actualment està en estudi (esperem poder aportar prompte més informació).

Aquest preuat producte, a l’abast només de sectors socials amb cert poder adquisitiu, tingué també la seua versió modesta que, com a la Fàbrica Gran, també fou obra de Cristóbal Álbaro Aicart: a la terrisseria dels Nomdedéu va pintar marraixes amb un motiu molt similar, sobre el fang sec, amb manganès. Són les anomenades “marraixes de núvia”, que formaven part de l’aixovar més modest d’aquelles joves casadores que no podien optar a les “luxoses” produccions de la Reial Fàbrica. Al Museu en conservem una (MCA-4108) amb una decoració més discreta, però igualment representativa del que va ser, a principis del segle XX, una curiosa simbiosi entre la pisa esmaltada y decorada i una part molt singular de la producció terrissera, que rarament es decorava. Cristóbal Álbaro Aicart sintetitza, en la seua obra a cavall entre la Reial Fàbrica i la terrisseria dels Nomdedéu, l’estreta i duradora relació de pisa i terrissa a l’Alcora.
  • Marraixa de núvia. Terrisseria dels Nomdedéu. Decorada per Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949) cap a la dècada de 1920. Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-4108). Donació d'Antonio Nomdedéu Medina.
  • Marraixa de núvia. Terrisseria dels Nomdedéu. Decorada per Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949) cap a la dècada de 1920.
Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-4108). Donació d'Antonio Nomdedéu Medina.
  • Botella de núvia. Principis del segle XX. Decorada per Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949). Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-738)
  • Botella de núvia. Principis del segle XX. Decorada per Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949).
Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-738)
  • Marraixa de núvia de terrissa, amb la mateixa decoració que la botella de pisa de la Reial Fàbrica del Comte d'Aranda conservada al Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-738). Decorada per Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949) cap a la dècada de 1920.
  • Marraixa de núvia de terrissa, amb la mateixa decoració que la botella de pisa de la Reial Fàbrica del Comte d'Aranda conservada al Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-738). Decorada per Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949) cap a la dècada de 1920.
  • Làpida de Pascual Álbaro Vilar, besavi de Cristóbal Álbaro Aicart. Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-133)
  • Làpida de Pascual Álbaro Vilar, besavi de Cristóbal Álbaro Aicart.
Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-133)
  • Làpida de María Vilar. Esposa de Vicente Álvaro Ferrando (rebesavi de Cristóbal Álbaro Aicart) i mare de Pascual Álvaro Vilar. Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-901). Donació Vicente Albaro Bachero
  • Làpida de María Vilar. Esposa de Vicente Álvaro Ferrando (rebesavi de Cristóbal Álbaro Aicart) i mare de Pascual Álvaro Vilar.
Museu de Ceràmica de l'Alcora (MCA-901). Donació Vicente Albaro Bachero
  • Extracte del contracte de Cristóbal Pastor i Vicente Álbaro Ferrando per anar a París a "instruirse en el ramo de la porcelana y otras Calidades". 22 de juny de 1786. Arxiu Municipal de l'Alcora
  • Extracte del contracte de Cristóbal Pastor i Vicente Álbaro Ferrando per anar a París a "instruirse en el ramo de la porcelana y otras Calidades". 22 de juny de 1786.
Arxiu Municipal de l'Alcora
  • Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949). Pintor de marraixes i botelles de núvia tant a la Reial Fàbrica com a la cantereria de la família Nomdedéu.
  • Cristóbal Álbaro Aicart (1874-1949). Pintor de marraixes i botelles de núvia tant a la Reial Fàbrica com a la cantereria de la família Nomdedéu.
  • Fragment de la panxa d'una botella de núvia amb llegenda parcial (Vicenta M...), trobada al testar de Baix la Vila. Reial Fàbrica, època de la família Girona (2ª meitat del segle XIX). Foto: Teresa Artero
  • Fragment de la panxa d'una botella de núvia amb llegenda parcial (Vicenta M...), trobada al testar de Baix la Vila. Reial Fàbrica, època de la família Girona (2ª meitat del segle XIX).
Foto: Teresa Artero
23 sql / 4 sqlseo / 0.05477500s.