APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #27
LA TORRE DEL REPÉS

LA TORRE DEL REPÉS

Recentment l'Ajuntament de l'Alcora ha sol·licitat a la Conselleria de Cultura la declaració de BIC, amb la categoria de monument, de la Torre del Repés. Es pretén així garantir la protecció de la mateixa i poder optar a ajudes públiques per a la seua restauració i posada en valor.

La Torre del Repés forma part del sistema defensiu de muralles del segle XIV que protegia el nucli medieval de l'Alcora, del qual es conserven més vestigis dels que a simple vista podríem imaginar. Així, podem enumerar els portals de Marco i Verdera, elements de l'antic ajuntament (Casa de la Música) i de la primera fase de l'església parroquial (d'estil gòtic), els arcs gòtics apareguts a un immoble de la plaça del Pati, alguns trams de les muralles conservats entre els carrers Moros i Moliners, Vall i Major, i també a la plaça Nova i plaça del Pati, la sitja trobada recentment al carrer Del Mig, la localització de la possible “maqbara” o cementeri musulmà en la plaça Loreto i, per descomptat, la Torre del Repés.

La torre és de planta rectangular amb unes dimensions aproximades de 9,15x5,50 m, i 13,50 m d'altura. Consta de dos cossos: el nord, de planta quadrangular i tres pisos que correspon pròpiament a la torrassa medieval, i el sud, amb planta rectangular de quatre pisos que és un afegit posterior. Encara que a l'exterior visualment formen un conjunt unitari, entre tots dos cossos s'aprecien diferències significatives en les seues característiques constructives i morfologia. Corona l'edifici una torreta sobre el terrat que alberga un rellotge de tres esferes.

En la façana principal, orientada a l'est, s'obrin dues portes. La principal es compon d'un arc de mig punt dovellat d’1,80 m de llum i 3,35 m d'altura. La segona porta, de dimensions més modestes (0,91x1,74 m), disposa d'una gruixuda porta de fusta. En cadascun dels pisos superiors es disposen dues obertures de finestra, quadrangulars a l'interior però transformades en òculs a l'exterior, protegides fins amb tres línies d'enreixats.
Quant a la façana Sud, a la plaça del Pati, a peu de carrer hi ha una font pública construïda en 1967. Només posseeix una obertura d'il·luminació que s'obri en la primera planta: un òcul protegit amb reixa.

Un poc més amunt destaca un panell devocional de taulells dins de fornícula rectangular on es representa a Sant Cristòfol, patró de l'Alcora. És posterior a la Guerra Civil (porta marca de fàbrica: Francisco Gómez), i substitueix a un altre panell anterior, elaborat en la Real Fàbrica del Comte d'Aranda.
L'edifici es remata amb una cornisa emmerletada.

L'interior ha sigut molt transformat, especialment en planta baixa, però conserva encara molts elements arquitectònics que aporten valuosa informació per a poder interpretar la seua configuració original. Cal tindre en compte que el recinte emmurallat de l'Alcora comptava amb 4 portes o portals: els conservats de Marco i Verdera (portals de la Sang i de la Mateva en la documentació del segle XVIII), el desaparegut la plaça Nova, i el de la plaça del Pati. Probablement aquest últim no va ser mai un portal com els dos que encara es mantenen en peus, sinó que seria la mateixa Torre del Repés qui exerciria aquesta funció. L'arqueòloga Ana Oller, que en 2018 va realitzar una actuació arqueològica als peus de la Torre, sosté la teoria que l'accés a l'interior del recinte emmurallat en aquest punt es realitzaria a través de la torre, dibuixant un doble gir de 90 graus. Reforcen aquesta teoria, d'una banda, les evidències arqueològiques i arquitectòniques; i per altra, la constatació de que en la voluminosa documentació notarial del segle XVIII conservada en l'Arxiu Municipal de l'Alcora, no hi haja ni un sol esment a la Torre del Repés ni cap altra denominació equivalent (Torre del Pati, per exemple) quan sí que hi ha referències a la Plaça del Pati i al Portal del Pati. És a dir, la pròpia torre exerciria la funció de porta o portal, i per aquest motiu no apareix citada com a “torre”, sinó com a “portal”.

La Torre del Repés ha tingut diferents usos al llarg de la història. A la seua primera finalitat defensiva, com a part integrant de les muralles del segle XIV (porta, com hem vist) se suma, com indica el seu nom, la seua funció com a espai destinat al “mostassaf” o encarregat de la vigilància i comprovació de l'ajust exacte dels pesos i mesures en les transaccions públiques (és a dir, de “repesar”), especialment en els mercats. Desprès, almenys des de principis del segle XIX i fins a mitjan segle XX, va ser presó. Del seu ús carcerari guarda un conjunt impressionant de grafitis que mereixen un detallat estudi. Des d'almenys 1859 la Torre alberga un rellotge, i en les últimes dècades s'ha condicionat la planta baixa com a lloc d'emergències sanitàries amb una sèrie d'intervencions que han desvirtuat l'aspecte històric de la torre, però que pel que sembla no han afectat greument ni a l'estructura ni als principals elements constructius.

Un edifici, sens dubte, que mereix ser recuperat i posat en valor, ja que forma part de la fase fundacional de l'Alcora com a nucli de població i ha jugat un paper destacat en diversos períodes de la nostra història. 
  • Traçat aproximat de la muralla medieval, segons Ana Oller
  • Traçat aproximat de la muralla medieval, segons Ana Oller
  • Torre del Repés. Planta baixa (segons Ana Oller)
  • Torre del Repés. Planta baixa (segons Ana Oller)
  • Recreació hipotètica de l'accés al recinte medieval de l'Alcora a travès de la Torre del Repés. Segons Ana Oller.
  • Recreació hipotètica de l'accés al recinte medieval de l'Alcora a travès de la Torre del Repés. Segons Ana Oller.
  • Fotos: Ana Oller
  • Fotos: Ana Oller
  • Fotos: Ana Oller
  • Fotos: Ana Oller
  • Fotos: Ana Oller
  • Fotos: Ana Oller
  • Fotos: Ana Oller
  • Fotos: Ana Oller
23 sql / 4 sqlseo / 0.06087399s.