APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #23
Teulers i rajolers de l'Alcora.
 
Teulers i rajolers de l'Alcora.

De la mateixa manera que en el cas dels terrissers, l'existència d'un sector de teulers i rajolers a l'Alcora està documentada des del segle XVI. La ubicació dels tallers solia estar als ravals del poble, prop dels recursos que necessitaven: terra, argila i aigua. També hem trobat referències d’aquests tipus d’establiments a altres indrets del terme, com ara al mas de la Foia, a l’entorn de l’ermita de Sant Vicent i al barranc del Rajolar (també anomenat de la Gila o del Regatell).
Pel que fa a famílies dedicades a l'ofici tenim els Montañés, Grau, Redolat, Ferrer, Deusoles, Nomdedéu, Gasch, Grangel, Vilar i García. Alguns d'ells només teulers i rajolers i d'altres també terrissers.
Identificar la producció de cada artesà sol ser molt difícil, per falta de fonts. Per a èpoques recents podem ajudar-nos de la informació oral. Així, gràcies a Mercedes Trilles Ferrer (mare de la ceramista Merxe Miralles), sabem que les teules, rajoles i canalitzacions ceràmiques del col·legi de la Salle i del Quarter de la Guàrdia Civil són de Vicente Ferrer Aicart, el seu avi, un dels últims rajolers de l’Alcora. A les actes de l'ajuntament trobem també que Ferrer fabricà les teules de l'antic escorxador municipal (el “matadero”, avui Centre de Dia).
La documentació històrica ens parla, per exemple, de que les teules i rajoles de Redolat, Deusoles, Grau, Nomdedéu i Garcia es van utilitzar a les ampliacions i construcció de forns rodons del segle XVIII, segons consta en un document datat l’11 de juliol de 1790, pel qual aquests artesans es comprometen a subministrar a la Reial Fàbrica 160.000 rajoles en menys de 4 mesos.
També sabem que les teules de Deusoles i de Redolat, durant el temps que van estar establerts al paratge de Sant Vicent (des de finals del segle XVIII fins un moment indeterminat del segle XIX) es van utilitzar per a reparar l'ermita, segons sengles documents de 1779.
Però el cas més curiós és el dels teulers Montañés i Deusoles. Durant unes obres a la coberta de la Sang, en 2004, es recuperar van algunes peces de terrissa dels Redolat (que ja s’han comentat en el capítol 9 d’”Apunts de Patrimoni contra el confinament”) i 4 teules amb les següents llegendes: "estas texas las ha hecho Joseph Montañes en el texar del gavatxo", "estas teblas [sic] las ha hecho Joseph Montañés", "Juan" i "Joseph Montañés". A més, hi ha una altra teula amb un bonic detall decoratiu vegetal, molt estrany en aquest tipus de suport.
Què significa eixa referència a “el gavatxo” en una teula signada per Josep Montañés? La resposta ens la dona Matilde Montañés que al 1745 compra un terreny junt al seu marit Juan Deusoles, “de nación francès”, a qui es referirien de manera col·loquial, i una mica despectiva, com a “gavatxo” (gavatx).
Aquest Juan Deusoles el trobem ja a 1728, com a Jean Deussoles “de nación francès”. No és pintor, sinó comerciant, i ve a l’Alcora junt a altres comerciants francesos (del Faix, Pertell, Neyssent) en temps de la fundació de la Reial Fàbrica per gestionar les primeres exportacions cap al seu país. Es casa amb Matilde Montañés i s’estableix a l’Alcora, on s’integrarà al rajolar de la seua família política i on desprès entraran a treballar els seus fills, Antonio (nascut en 1734) i Agustín (nascut en 1738). Antonio continuarà al rajolar familiar, a la partida de l’Escaleta, mentre que Agustín s’instal·larà a la partida de Sant Vicent en 1779.
Del periple dels Montañés també tenim algunes dades. En 1758 un Josep Montañés (que pot ser el pare de Matilde o, més versemblantment, el seu germà) compra una teuleria al Mas del Molí de la Foia. La mateixa que en 1786 vendrà Francisco Montañés (el seu fill?) a Josep Martín, veí de la Foia. I per últim, tenim un Juan Montañés, germà de Josep (i de Matilde, seguint aquesta teoria) és teuler en Llucena segons un document de 1776.
Per últim, una altra inscripció un tant grollera sobre teula, que no ens aporta res respecte a la seua cronologia o lloc de fabricació, però que resulta molt peculiar. Es va trobar al Maset de València (“Villa la Giralda”, a la partida de les Foies Ferrades) i conté un missatge diríem que molt directe i un poc insultant: "Tu me das las gracias, y yo las recibo p..."
Com podem veure, tota mena d’informació a partir d’un objecte tan discret com una teula. Teulers i rajolers de l'Alcora.
  • Viente Ferrer Aicart. Teuler i rajoler
  • Viente Ferrer Aicart. Teuler i rajoler
  • La família Ferrer al seu rajolar
  • La família Ferrer al seu rajolar
  • Teules de la coberta de l’església de la Sang: dalt, 2 exemplars signats per Joseph Montañés i Juan (Deusoles?) Baix: teula amb la inscripció “estas teblas las ha hecho Joseph Montañés”; i teula amb decoració vegetal
  • Teules de la coberta de l’església de la Sang: dalt, 2 exemplars signats per Joseph Montañés i Juan (Deusoles?)
Baix: teula amb la inscripció “estas teblas las ha hecho Joseph Montañés”; i teula amb decoració vegetal
  • Vicente Ferrer Aicart, rajoler, i la seua esposa Encarnación Pérez
  • Vicente Ferrer Aicart, rajoler, i la seua esposa Encarnación Pérez
  • Esquema d'un forn de coure teula i rajola. Dibuix: Diana Sanchez
  • Esquema d'un forn de coure teula i rajola.
Dibuix: Diana Sanchez
  • "Estas texas las ha echo Joseph Montañés en el texar del gavacho"
  • "Estas texas las ha echo Joseph Montañés en el texar del gavacho"
  • Maset de València o “Villa La Giralda”. Dalt, vistes del plafó de retolació: a l’esquerra en la seua ubicació original; a la dreta, en procés de restauració al Museu Al centre: teula amb una inscripció esborrada. Baix: teula amb inscripció grollera
  • Maset de València o “Villa La Giralda”.
Dalt, vistes del plafó de retolació: a l’esquerra en la seua ubicació original; a la dreta, en procés de restauració al Museu
Al centre: teula amb una inscripció esborrada.
Baix: teula amb inscripció grollera
  • Il·lustració del treball en una teuleria/rajolar. Dibuix: Diana Sanchez
  • Il·lustració del treball en una teuleria/rajolar.
Dibuix: Diana Sanchez
  • Motlles de rajola i galap per a la fabricació de teules. Museu de Ceràmica de l'Alcora
  • Motlles de rajola i galap per a la fabricació de teules.
Museu de Ceràmica de l'Alcora
  • Teulada de l'església de la Sang. Teules del taller de Montañés i Deusoles
  • Teulada de l'església de la Sang. Teules del taller de Montañés i Deusoles
  • El rajolar dels Ferrer
  • El rajolar dels Ferrer
23 sql / 4 sqlseo / 0.06807399s.