APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #16
CASTELL DE L’ALCALATÉN

CASTELL DE L’ALCALATÉN
Declarat bé d’interès cultural amb la categoria de monument, el 30 de maig de 2000

Amb l'expansió del regne d'Aragó cap al Sud, l'actual província de Castelló s'havia convertit en terra de frontera i, davant el temor a un ràpid avanç catalanoaragonès els governants andalusins van erigir una sèrie de petites fortaleses amb l'objectiu d'obstaculitzar els moviments de les tropes cristianes. Entre aquests castells es troba el de l'Alcalatén.

Després d'uns anys de relativa estabilitat, a finals de la dècada de 1220 es reactiva la conquesta del futur Regne de València, que es materialitzarà amb la presa de Morella (1232) i la caiguda, l'any següent, de Borriana, Peníscola i bona part de l'actual província de Castelló, amb el castell de l'Alcalatén.

El 24 de juliol de 1233 el rei Jaume I concedeix a Ximén d'Urrea el castell de l'Alcalatén amb tota la seva jurisdicció territorial, que comprèn els actuals termes municipals de l'Alcora, Costur, Figueroles, Llucena, Xodos i les Useres. Molt aviat s'iniciarà la construcció de l'església del Salvador, als peus del castell, que és un dels primers temples cristians de Castelló, de planta rectangular, amb tres trams i volta sostinguda per dos arcs de mig punt, portada lateral d'estil romànic i porxo afegit al 1634. Els seus paral·lelismes més propers són l'ermita de la Salvassòria (Morella) i l'església de Coratxà (Tinença de Benifassà), ambdues al Nord de la província.

Altres dates destacades en la història d'aquest castell són 1305, data de la Carta Pobla de l'Alcora concedida per Joan Ximénez d'Urrea (que comporta el reconeixement implícit de la pertinença del castell de l'Alcalatén a la jurisdicció de la nova vila) i 1418, any en què els municipis de l'Alcora i Llucena sol·liciten a Pedro Ximénez d'Urrea, senyor de l'Alcalatén, el repartiment del terme del castell i la destrucció de la fortalesa i del mas adjacent.

Així, el castell de l'Alcalatén se'ns presenta avui com una fortificació de planta triangular situada al cim d'un petit turó que arriba als 399 d'altitud. A l'abric de la fortalesa va sorgir un petit nucli de població que va tenir cert desenvolupament i que apareix citat en la Carta Pobla de l'Alcora (1305). De la destrucció acordada a la Concòrdia de 1418 es van salvar dos llenços (Oest i Sud de la alcassaba) disposats en angle recte i tancats respectivament per una torre (Oest) i una bestorre (Sud). Aquestes són les estructures que defineixen la silueta del castell tal com ha arribat fins als nostres dies.

En les últimes dues dècades ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació i restauració, especialment al mur perimetral de l’alcassaba. Aquests treballs experimentaran prompte una empenta important, doncs el Ministeri de Foment ha concedit una subvenció per a l'excavació i consolidació d'estructures de l'alcassaba i creació d'un passeig arqueològic, a càrrec del programa "1,5% cultural". El seu inici estava previst per a l’estiu de 2020, però les circumstàncies excepcionals que estem vivint han obligat a ajornar-lo temporalment. De tota manera, prompte serà una realitat la recuperació definitiva d'un monument emblemàtic per a l'Alcora i la comarca a la qual dona nom.

Recreació 3D del Castell realitzada per:
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Intervencions realitzades al Castell de l'Alcalatén. 1998-2019 (plànol: Milagros Barragán i Pilar Ulloa)
  • Intervencions realitzades al Castell de l'Alcalatén. 1998-2019 (plànol: Milagros Barragán i Pilar Ulloa)
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
  • Fotografia: AD&D 4D
23 sql / 4 sqlseo / 0.07857084s.